NeoLamarckisme

Sembla que tornen les teories de Lamarck. Aquest bon home que publicà ara fa 200 anys "Filosophia Zoològica", que fou un el precursor del evolucionisme, enfrontat amb el catastrofisme de Couvier, i que l'any 1859 amb la publicació de "L'origen de les espècies" de Darwin es van superar les seves teories, ara sembla ser que s'està replantejant.
Una de les teories de Lamarck que semblaven superades era que els caràcters adquirits es transmetien a la següent generació, el típic exemple era el del ratolí que se li anava tallant la cua a totes les generacions, els ratolins finalment naixerien sense cua. Amb la publicació de Darwin es consensuà que l'evolució tan sols depenia de l'atzar, es a dir: cada ésser porta una càrrega genètica que transmet als seus descendents amb petites modificacions per recombinació, mutacions,.. però que no influïa l'ambient, aquest tan sols era l'eina per a triar els mes aptes.
Ara es creu que la metilació altera els gens fins i tot els germinals i es transmet als descendents. La metilació es conseqüència de la nostra alimentació, l'ambient; es una acumulació d'alteracions al llarg de la nostra vida que passem als nostres fills.
Aquesta nova forma de veure l'evolució implica una mes alta rapidesa als canvis del genoma, no es necessari esperar massa generacions per a veure una alteració dels fenotips.