Fa mes de cinc anys que arrossego la Debian per tot arreu, la seva fortalesa es famosa però jo la he testat personalment. Desprès de fer-li les mil-i-una putades fent experiments, desprès de carregar-m'ho ben be tot i deixar-la amb quatre-cents paquets tan sols, es a dir una cosa negra amb un munt de lletres, he aconseguit tornar-la a muntar i que torni a funcionar com el primer dia.
Avui he decidit per enèsima vegada tornar a passar a la versió inestable (Sid, com el nen repel·lent de la pel·lícula "Toy Story")

He tornat a fer un "upgrade" i tot ha funcionat.
Aquest es el poder i la facilitat de la linia de comandaments a un Unix.
Ara queda un petit retoc i demà tornaré a tenir un sistema perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada